Quan no ens diuen tota la veritat

La veritat sobre les marques, un tema candent que constantment entra es posa en tela de judici. Aquesta vegada, un reportatge de TV2 desvetllava que la marca de aigua de luxe VOSS, distribueix una aigua que qualifica com a aigua d’alta puresa, quan suposadament i segons el reportatge, prové de la xarxa d’aigües d’una petita ciutat de Noruega.

Un nou cas d’engany al consumidor, atribuït per descomptat al màrqueting. I és que últimament el màrqueting està prenent uns rols no del tot desitjables.

El màrqueting i les tècniques de mercat considero que son un tema, l’ús que se’n fa d’ells és un altre. Segons un dels pares del màrqueting modern, P.Kotler, en el seu últim llibre la ciència del Caos, exposa com el màrqueting necessàriament ha de fer un gir de 360º. Hi estic completament d’acord.

El màrqueting no és una eina per generar necessitat, com vulgarment es diu, sinó tot el contrari, entre altres usos, el màrqueting configura un conjunt de tècniques per ajudar a entendre el consumidor i per satisfer els processos de comunicació entre marca i consumidor.

Aquest podria ser també el cas de marques ben properes, com Galetes Trias; una marca de galetes que produeix galetes des de fa més de 100 anys de manera natural. En el procés de fabricació no intervenen potenciadors de gust, ni conservants, ni altres productes no naturals; ametlla, sucre , farina, coco... son els seus ingredients. El seu segment de consumidor, realment busca aquestes galetes i aprecia les característiques naturals i tradicionals , d’aquí al seu preu, però el soroll de comunicació d’altres marques que afirmen ser naturals quan contenen altres ingredients dubtosament naturals, provoquen una situació contraproduent; el consumidor es torna escèptic en creure de bones a primeres amb la naturalitat del producte, convertint per exemple, el valor de sa i natural, en quelcom superflu i poc rellevant, com que qualsevol ho pot dir...

La marca VOSS, ha aprofitat segurament el seu posicionament avantatjós per vendre una característica no del tot certa; puresa de l’aigua, esperem que aquesta patinada no afecti a les marques d’aigua que realment embotellen aigua pura i ho venen amb aquest valor afegit. Quan no ens diuen tota la veritat, ... deixem de creure, i com diu Joaquin Lorente, si no oferim el cel, no tindrem creients (clients).

El Vuja de, de les marques

Humberto Schwab, filòsof , físic, i gran creatiu, afirma que l’ésser humà és empàtic per naturalesa, hi estic d’acord.

A part però de ser empàtic, també és un ésser social, viu en societat i col·labora i coopera en societat. On ens porta aquest fet?Als nous mecanismes de cooperació entre empreses. El Cobranding, Comàrqueting o Brand Partnership, tot i que es pronuncia en anglès i tot lo anglosaxó sona bé, son conceptes bastant antics; les empreses fa temps que col·laboren entre elles.

Normalment s’associa aquestes col·laboracions a grans empreses per assolir grans i noves quotes de mercat, però no té perquè sé així, les formes de col·laboració son moltes i molt diferents. Un exemple ben proper és la col·laboració de la casa Scalextric amb diferents artistes gironins, supervisat per la Gestora Cultural Bonart. Tot i que les finalitats eren benèfiques, es tracta també d’una forma de col·laboració entre dos sectors diferents... el món de l’art i el món de la joguina.

Però, la pregunta és, qui diu que son diferents i qui marca la línia de diferencia?

La essència del co màrqueting és aquest punt de creativitat que confereix noves formes, noves funcions, a elements ja existents i atenua les anomenades “diferències” de sector.

Els antropòlegs en diuen Vuja de; al igual que el Deja vu és repetir una vivència ja succeïda, el Vuja de, significa viure una situació com a nova tot i haver-la viscut múltiples vegades.

Encara que hàgim conduit cotxes d’Scalextric múltiples vegades per aquelles curves inesgotables, el fet de poder conduir una obra d’art sobre una pista d’Scalextric confereix una visió nova a una realitat molt coneguda.

En una època on el client demana experiències noves i les empreses reclamen nous espais en el mercat, no creieu que és un bon moment per fer córrer el Vuja de de les marques?

On és la teva brúixola?

El moment actual, ens el podem imaginar com un petit vaixell en un mar revolt , amb onades imprevisibles, vents que ens arrosseguen i boira que ens dificulta la visió del que hi ha més enllà.

Com a empresa, definir una estratègia a mig termini, per fer front a aquest entorn turbulent i incert, pot ser una de les decisions més encertades, ja que l’estratègia a mig termini .

Primer parlem de l’estratègia perquè, què és una estratègia?

Com a concepte genèric, la estratègia és l’art de coordinar les accions i maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat.

I diem que és un art i no una ciència, primera perquè al igual que un artista, l’estratègia es forma i es poleix a partir de l’experiència, l’estudi i l’observació però també, tenint o adquirint unes habilitats concretes i una destresa estratègica, així com un element molt popularitzat últimament; una creativitat absoluta.

En segon lloc no és ciència, perquè a diferència d’aquesta no es pot crear una estratègia amb una fórmula exacta per arribar a un resultat concret.

La estratègia és fruit del treball constant i de la seva constant adequació a les circumstàncies. Al igual que si em trobo amb un iceberg en mig de l’oceà, tot i que la brúixola indiqui que l’he de travessar, adaptaré les coordenades per evitar topar-hi, amb una estratègia de mercat igual.

Per això, ja no parlem d’estratègia a llarg termini, aquest oceà ha canviat els temps, i les velocitats han augmentat, per tan, nosaltres també hem d’adaptar les nostres eines, i com a estreteges que som tots , ja sigui voluntàriament o per força, hem de treballar per crear una brúixola moderna que ens guií i ens doni pautes per no topar ni enfonsar el nostre vaixell.

Ja tens la teva brúixola a punt?